Bon dia...tarda...nit!
Pensava que això d’escriure un blog em faria més mandra però ara ho trobo com un moment ideal per relaxar-me i estar una mica sola. Aquest ritme frenètic m’esgota l’energia!
Sembla mentida que només porti sense escriure quatre dies i no sàpiga per on començar. De totes maneres, els principis mai han estat el meu fort. Optaré per l’ordre cronològic.
El cap de setmana va estar regit per mals de panxes generalitzats, el més important el del David. El pobre va vomitar tot el que havia menjat i més, evitaré donar detalls...va acabar a l’hospital. Allà, pels cinc vòmits, li van fer de tot: anàlisis de sang, d’orina, el van tenir en una màquina enganxat (família de metges, no espereu tecnicismes mèdics en el meu blog, no sé ben bé a què el van “enganxar”),...la visita va acabar amb una quantitat de medicaments dignes de malalt terminal i amb una factura d’uns 90€. Òbviament es va negar a pagar tal quantitat i sembla que l’assegurança li cobrirà.
No sé si van ser els medicaments o el poder de la ment però al dia estava com una rosa.
Dissabte durant el dia, com que tothom dormia, no varem fer gaire res fins al vespre, sí, varem sortir. Ens portem força bé tots els que estem a la residència i hem fet pinya, així que tots els de la residència, més un parell de francesos (Francisco, un noi amb doble nacionalitat francesa i mexicana, i el Ben de Bennoir) i la Bea i el Patrick (Són els altres 2 personatges de Barcelona amb els que hem vingut el David i jo) varem anar a una discoteca. Sincerament, si allò rep el nom de discoteca, jo no sé què és un búnker. La “discoteca” era foscor, fum, parets, coreanes embogides amb quatre militars negritos americans i nosaltres. L’ambient no em va acabar de convèncer i l’ àcides d’estomac d’aquells dies tampoc va ajudar a que m’hi sentis més còmode. Final? El David, la Eleonora (una noia meitat Russa, meitat cubana però resident a Suècia que viu a la residència) i jo varem agafar un taxi i bona nit.
El diumenge va ser un altre dia de relax. Varem anar al que aquí anomenen DVD Bang (Habitació DVD). Diria que ja us n’he parlat. El DVD Bang consisteix literalment en una habitació amb una pantalla molt gran i uns sofàs-llits. Res més. És el picadero dels Coreans, repeteixo, dels coreans. Nosaltres érem uns 7 i ens varem dividir en 2 grups. Jo vaig veure Shutter Island i em va encantar. Ah! Vaig menjar pizza, quin gust!
El dilluns varem tornar a sortir (Papi, als següent paràgrafs t’explicaré coses de les classes, tranquil!) perquè era l’últim dia abans de començar classes. Uns 40 estudiants d’intercanvi varem quedar a la sortida 3 de la parada de metro Anam, al costat de la Universitat. Per trobar un lloc per sopar ens varem haver de dividir en uns tres grups perquè, efectivament, no hi cabíem tots en un restaurant. Després la majoria varem pujar al metro direcció Hoggik University, Hondae (És la zona de festa, juntament amb Sinchon que està al costat). Festa al más puro estilo Spanish, comences a la 1, acabes a les 6. Els Americans no aguanten. A les 7 dormíem tots, suposo!
Dimarts va ser el dia de preparació, preparació per les classes que començaven el dimecres! Com ja vaig dir, crec, només tinc classe dos dies, dilluns i dimecres. Això sí...són dos dies infernals.
La primera classe, Dynamics of the Asian Management, crec que serà força interessant. Consistirà bàsicament en estudiar les variables que diferencien els mercats Occidentals dels Orientals i ens centrarem en Japó, Xina, Corea i el Sud-est Asiàtic. Tenim un treball i ens han demanat que els integrants dels grups no siguin tots d’intercanvi o coreans, així que jo el faig amb una noia coreana de la qual no recordo el nom (Tenia dos noms, com tots, l’anglès i el coreà!) i la Eleonora. Toma mixeado.
La següent classe va ser la de New Product Development & Marketing. Apunta maneres l’assignatura però em sembla que tindrem molta feina. També hem de fer un projecte que son molt interessant: desenvolupar un producte pel mercat asiàtic. El grup també ha de ser mixte però encara no els hem fet. El professor és de Nova Zelanda i és molt enrotllat.
La tercera classe va ser Strategic Operations. No tornareu a veure aquest nom en el meu blog perquè m’he donat de baixa i l’he canviat per Marketing Management. El professor va entrar a la classe i no va parar de dir que ell no volia tanta gent a classe i que volia que la gent abandonés el curs i que faria el possible per aconseguir-ho així que res. La meitat, o més, dels estudiants d’intercanvi hem marxat. A més a més, l’assignatura era per màrtirs, el temari era avorridíssim!
La quarta i última classe es diu New Venture Management. El professor ens ha intentat intimidar però no, amb mi no ha pogut. Sembla força interessant i m’agrada molt el programa. Farem una simulació i també estudiarem forces casos reals d’empreses, així que no està malament. També hi ha treballs amb grups i forces presentacions. El temari no l’ha deixat gaire clar, jo crec que serà una classe per tenir una mica més de cultura empresarial, poc més.
Només he tingut un dia de classes però ja puc dir que m’han sorprès moltes coses. Em sorprèn força que tant els professors com els alumnes coreans no siguin puntuals. Em sorprèn que a Corea la gent estigui a classe amb la caputxa i la gorra posada, o les ulleres de sol al cap. Em sorprèn veure a la gent mig adormida a les classes. I, sobretot, em sorprèn que els professors no diguin res! Una altra cosa que també m’ha sobtat és que a la primera classe només es fes a una introducció de mitja hora i et deixessin marxar...això a Barcelona no passa! L’anglès dels alumnes coreans m’ha meravellat...aquests no hi són mai al carrer, ni a les botigues, ni al metro quan tinc dubtes eh?
Les primeres sensacions a la universitat han estat bones!! El dilluns començo la nova assignatura...suposo que no té gaire secret, a veure com va!
Aquesta nit em sembla que toca més chicken amb alguns estudiants d’intercanvi, això es una ruïna!...Ah i torna a fer fred a Corea, però aquest cop amb sol!
Camaradas, cuídense!
Petons i abraçades
(aquí poso fotos...mama!!)
(La Bea i jo pels carrers de Seoul!)(El WC de la Uni. La tassa està calenta i el botonets fan moltes cosetes jajaj!)
(La Bea i jo dominant amb els palitos chinos!)
(A la Uni! M'encanta, és com Howards!)
(Típics carrers de Seoul!)
No hay comentarios:
Publicar un comentario