Orientation Week is over! NO!

Divendres nit. Avui no surto. Necessito descansar perquè hem passat tres dies força intensos.

El primer dia de la uni va ser, segurament, el més emocionant. Comences a fer els primers contactes, primers futurs bons amics, primers futurs no-tan-bons amics i, a més a més, coneixes al teu buddy.

Explico el que és un buddy. Un buddy és una persona de la Universitat de destí que s’encarrega d’ajudar-te durant el procés d’adaptació a la ciutat, cultura, llengua, universitat,etc. Cada estudiant d’intercanvi té un buddy. La meva es diu Min Young Lee i és una preciositat de nena. És una coreana que medeix 1,70m (Cal? Creieu que és necessari que la buddy més alta de tota la Korea University sigui la meva?), primeta i amb una cara molt...coreana. No para de dir-me que sóc molt preety (M’emocionaria si no fos pel fet que li diu a totes les noies occidentals). M’ha ajudat a moure’m pel campus, a jugar al billar, a dir unes quantes paraules coreanes, a descobrir el te amb gelatina i a moltes més coses.

En general tot l’equip de Buddies és genial. Són els coreans més oberts que he trobat per aquí i, a més a més, la majoria tenen un anglès impecable que s’agraeix en situacions d’emergència.

                                    (El David i jo davant del Main Hall de la nostra Universitat!)

El segon dia ja no va ser tan emocionant però no per això va deixar de ser divertit. Va haver-hi un factor que em va defraudar: l’explicació per omplir un formulari del banc va durar, literalment, 1h45min. Em va decebre perquè els meus paràgrafs sobre les operacions i l’eficiència dels coreans de la primera entrada van quedar invalidats en aquella aula. La meva buddy, la mateixa que adorava el primer dia i que ara torno a adorar, va ser un malson. Cada vegada que intentava avançar-me a l’explicació em feia parar i jo us asseguro que el formulari no tenia CAP secret.

Després de la súper explicació varem anar a dinar. Cada dia m’agrada més el menjar d’aquí, estic auto-orgullosa.

Oh, ara faig un break i tallo el fil de la història. PALITOS XINOS: els odio. “Mola” molt anar al xino de Granollers i fer la gracieta i menjar amb palitos. El que us puc assegurar és que no és tan divertit menjar amb palitos de ferro (a la Xina i al Japó són de fusta) cada dia de la teva vida. Fins i tot les sopes de fideus (Noodles). Tornaré feta una màquina dels palitos.

Segueixo amb l’Orientation Week. Després de dinar vaig anar a jugar als ordinadors amb un grup de 6 coreans (això sí que es immersió cultural i no visitar la muralla xina) i després vam anar a jugar a billar. Mai he sabut agafat els pals així que vaig decidir mirar. Són unes màquines.

Per cert, aquest tema del billar m’ha fet pensar en una cosa que vull explicar. Els mascles coreans adoren el Barça. Són capaços de recitar-te l’alineació sencera de l’equip de l’últim partit, és impressionant. He de dir que quan surto del país sóc més barcelonista que mai, que bonic! (Anant al billar vaig veure tres pòsters del Messi amb la samarreta del Barça)

Després d’aquesta forta immersió vam anar a sopar un gran grup d’estudiants d’intercanvi juntament amb els nostres buddies. Barra lliure de fried chicken and beer. Va ser mooooolt divertit però a les 11 la majoria ja estàvem a casa de nou.

Avui hem fet el Seoul Tour. La primera parada ha sigut The National Folk Museum of Korea. La meva buddy no domina gaire la història del seu país però la seva amiga sí, així que ens anava explicant les parts més interessants del museu a una americana, la Krissy, i a mi. La veritat és que ha estat molt interessant conèixer les diferents tradicions coreanes, tot i que la majoria ja estant perdent-se. A més a més, ens ha explicat amb precisió fets històrics molt interessants, com els Three Kingdoms i també la posició de la societat coreana davant del personatge Park.

Park es va proclamar president de la tercera república de Corea l’any 1963 després del cop d’Estat del 61. Va ocupar aquesta posició durant més de 15 anys i durant aquest temps va aconseguir que el PIB per càpita de Corea del Sud es multipliqués per més de 10. Tot i això, la presidència de Park no deixava de ser una dictadura, i és per això que una bona part dels coreans no veuen amb bons ulls la figura de l’ex- president. De fet, va ser la seva posició dictatorial la que va sentenciar la seva pròpia presidència ja que va ser assassinat per el president de la mateixa CIA coreana i el motiu d’aquest va ser que Park era un obstacle per la democràcia.

Cada dia s’aprenen coses noves, i encara més en països tant diferents.

 (Foto a l'entrada del museu amb dos monjos budistes amb la Krissy d'Estats Units, un noi d'alemania del qual no recordo el nom i el David i jo de Barcelona!)

                     (L'Imad, un noi italià d'origen iraquí, a les escales que et porten al museu!)

(Foto del museu. Representació d'un casament coreà tradicional. La noia no sabia qui seria el seu marit i per això s'havia de cobrir els ulls amb el bel blanc fins que se'l podia retirar i així descobrir el seu futur marit.)

La següent parada ha estat a la zona d’In-Sa Dong. Allà és on hem dinat. El restaurant era el típic coreà i, un cop més, estava boníssim. En aquest mateix barri hem anat a veure una comèdia d’arts marcials. És increïble el que fan aquesta gent, de debò. El més graciós per això, no ha sigut l’obra, sinó el fet de que més de 10 buddies coreans s’han adormit durant el show, i això que només durava una horeta.

(Foto a la sortida del show. Durant aquests tres dies hem estat dividits en grupets petits. Aquest és el meu. Go group 7!!!)

El show s’ha acabat a les 6 i a les 6.30 ja estàvem de nou a la Universitat. Quatre dels exchange students hem anat cap a la residència amb taxi (si omples el taxi és més barat anar a la residència amb taxi que amb autobus! Els taxis són baratíssims) i alguns han anat a dormir una estona perquè després sortiran. Jo, com ja he dit, avui em retiro. Demà ja tindré més energia.

Bona nit!