ANNYONG HASEYO

Primera entrada des de Seoul!

Només porto 1 dia i mig a Korea i tinc la sensació de que podria escriure mitja bíblia.

El primer punt a tractar és, clarament, la meva habitació. Bé, no sé si el zulo en el que visc encaixaria d’alguna manera amb la definició d’habitació. Literalment, ho juro, les mides són d’uns 2*3= 6M2. Fins aquí alguns podrien passar que soc exagerada. No. Dins d’aquests 5-6 m2 hi ha un lavabo amb una dutxa, una TV, una taula, unes prestatgeries, una mini-nevera, un armari i un llit. Us podeu imaginar la meva cara, segur que vaig posar cara de voler plorar, molt.

Deixant això de banda, la gran capacitat d’optimització (en el cas de l’habitació, d’espai) i efectivitat dels coreans ja l’he vist reflectida en diferents àmbits, i això que només porto 1 dia i mig aquí.

Els mòbils: Orange? Vodafone? Movistar? Uns inútils. Vull un mòbil a Corea del Sud, als 30 minuts tinc el mòbil, el saldo i, fins i tot, em carreguen el mòbil. Uns sols els “Paquis” d’un dels barris financers (M’agradaria parlar amb propietat però no hi ha manera d’aprendre Coreà i de que se’m quedi cap nom. La única paraula que, fins ara, recordo és el títol del blog: Annyong Haseyo --> Hola. Cutre.)

Ens bancs: Vols crear un compte bancari? Res de finestretes ocupades per ineptes que et fan omplir deu mil formularis i que et diuen que t’enviaran una targeta que saps que quan arribi les probabilitats de que no funcioni són més altes que baixes. 15 minuts i tens compte bancari i targeta.

Els centres comercials: En un mateix pis poden coexistir productes com sofàs, iPads o mascarilles per la cara.

Són els reis de les operacions. És friki aquest comentari però ho he pensat varies vegades durant el dia i mig a Seoul. Quan trobi més exemples destacables us informaré.

També he de dir que amb aquest temps ja puc dir que...hi ha coses que no entenc. Perquè no. No és còmode volar 20h ni caminar per una ciutat frenètica com Seoul amb uns tacons de 10cm. Com deuen tenir els peus als 70 anys? No cal que digui que tampoc mola cobrir-se la cara de “pote” quan et lleves amb la cara inflada després d’un vol de 20h. Això sí...ens hem trobat amb noies de tota mena: la ultra pija amb el gucci, la moderna amb xandal i Uggs, i la fashion a l’estil més japonès. Totes a la seva manera però amb tots els detalls planificats, ho palpo. (Tenen coses moníssimes aquest “xinos”).

Seoul en si és una ciutat molt, no sé com dir-ho…potser la paraula és contradictòria. Gires el cap a la dreta i només ets capaç de veure una muntanya de cables sobrevolant els caps de milers de coreans; el gires a l’esquerra i tens a una dona de 70 anys mirant una pel·lícula al seu mòbil. Observes un edifici preciós que deixa de ser-ho quan t’adones que al seu peu té 200 aparells d’aire condicionat LG (sempre promocionant la marca nacional es clar).

Què més? Ah, un punt important, molt important: JA HEM ANAT AL KARAOKE! Dic hem perquè durant aquest dia i mig m’han acompanyat (o he acompanya) els 3 companys de la uni (Patrick, Bea i David) i l’Alex, un noi búlgar que estudia a Viena. Després de sopar en un restaurant Coreà (Mama, Papa, esteu orgullosos de mi? Per cert, també he dinat a un restaurant àrab!!) ens hem animat i hem decidit anar a fer el que els coreans més el hi agrada: cantar al Karaoke! Ha sigut entretingut. La sala més que un Karaoke semblava un prostíbul però ens ho hem passat bé. Demà més? Ja veurem.

Intentaré tenir el blog mínimament actualitzat encara que....fa molta mandra després d’un dia taaan llarg.

Pau i amor.