+

Tots l’esperaveu, no m’enganyeu:

S’accepten tot tipus de crítiques.

Ja hem passat el primer cap de setmana a Seoul i ja he arribat a una conclusió clara: els coreans beuen, i molt. Podrieu pensar que els joves són els únics que beuen i no és així, sinó que les dues generacions precedents a la nostra (meva) tenen una cultura alcohòlica molt impressionant. Tot i això, poc a poc, els joves coreans fomenten, no que desapareix-hi (perquè també beuen molt), però un consum més responsable.

Jerarquía. A Corea mana el més gran, vell, madur,...encara que tingui 2 dies més que tu. Si el més gran de la taula et diu que beguis soju (beguda típica coreana feta amb, como no, arròs) no hi ha no que valgui. És totalment normal que els joves de la taula vagin a fer visites al lavabo per treure-ho tot i  després, davant de les persones més grans de la taula, aguantar “com un home”.

Passajavem pels carrers i veiem milers i milers de coreans de totes les edats, classes socials i sexes arrossegant-se pel terra com animals. El millor de tot? L’endemà tothom fa com si res. El que fagis durant la nit no et passarà factura a Corea, l’endemà tothom ho haurà oblidat.

Durant aquests dies hem après més coses importants per la supervivència a la ciutat:

• No volen propina (i m’encanta!). L’odien. És com un insult personal, ho troben totalment estúpid, insultant i humiliant.
• Menjar fora de casa és més barat que cuinar a casa (fet que també m’encanta!). 22.000KRW (uns 18 euros aproximadament) entre 5 menjant com uns obesos xinesos. Això per persona venen a ser 4.400 KRW (uns 3,5 euros). En canvi uns 20 tomàquets cherry del supermercat també et costen 4.400KRW. Mola molt!
• S’ha d’utilitzar la mà dreta o les dues mans. És insultant utilitzar l’esquerra.
• DVD Bang (habitació de DVD) és pràcticament sinònim de picadero. Si algun coreano t’hi vol portar recorda que no vol veure una pel·lícula.
• No es parla anglès. Que no us enganyin. Et comuniques fent senyals, amb calculadores, amb Google Translator (perquè de WiFi sí que n’hi ha per tot arreu), senyals de fum,.. anglès NO.
• Si no vols més beguda deixa el got ple. Cada glop que fas és observat pel cambrer i aquest tardarà menys de 2 segons en reomplir-te el got.
• No es pot seure als seient del metro reservats per a gent gran, encara que no hi hagi ni una persona gran i sobrin 200 seient als mateix vago. Et miren malament. Molt.
• Els nois coreans porten bolsos que a casa consideraria que són de dona. Quan no porten el seu li porten a la novia. Són els novios més calces que he vist mai.
• Tothom intenta entrar i sortir del metro alhora. Els que entren no deixen sortir a ningú. És la llei “del más fuerte”. Obviament jo passo del tema. (Per cert els Coreans no són tan petits i no els comparo amb mi, sinó que és un fet, ho prometo.)

Canvio de tema

1º dia de Uni!

No. A Corea no hi van els freaks, ja estic més tranquila. He conegut a gent de tots els continents (menys l’Africà) i la majoria són molt interessant. El perfil és bastant semblant: gent amb pares de nacionalitats diferents que han viscut a diferents raconets interessants del món. No m’he trobat amb americans que no saben localitzar Barcelona en un mapa, ni Canadencs que no entenen perquè sóc tan blanca venint de Spain.

Per cert...Barcelona mola. Mola dir que ets de Barcelona, et miren amb cara de respecte, cara de...”moles”. La meitat de persones que he conegut m’ha dit que vol viure a Barcelona en un futur, la resta no hi ha estat encara.

Ja he triat classes. Resumint: sóc una desgraciada. Resulta que tots els coreanos de la uni, que en són molts, trien abans que els exchange students. És a dir, he pogut agafar 1 de les 4 assignatures que volia.

New Product Development and Marketing

Strategic Operations Management

Comparative Studies of Asian Management Systems

New Venture Creation and Management

Què us sembla? Jo em plantejo el suïcidi.

Porto una setmana aquí i tinc la sensació que podia escriure mitja bíblia sobre aquesta ciutat. Em fascinen les diferencies culturals.

Recordeu-me que algun dia us parli del tema de la religió. És interessant. Els que em coneixeu sabeu com sóc i que aquests temes em posen molt tensa. Aquí no és diferent.

Un altre dia més i millor.

Amor