“Un día más es un día menos”. Acaba una nova setmana.
Tot i que aquesta setmana si alguna cosa he de destacar és la desgràcia de Japó i el patiment per si arribés alguna partícula a Corea, la vida aquí ha continuat i ,segurament, jo l’hagi viscut més relaxada que els meus pares, amics, familiars, amic,etc. Que s’informaven a través de la premsa occidental. No em faré la dura, jo al principi també em vaig espantar molt.
Comencen els treballs amb grups i la feina de debò. Dimecres examen, dilluns o dimecres control, lectures, deures i preparació de dos casos. Els que em coneixeu bé sabeu que si alguna virtut tinc és la de no entrar en estats de pànic quan tinc molta feina (Sí...no sóc tan dura, sempre hi ha excepciones que confirman la regla, jo també necessito que la Mama em doni abraçades). Doncs bé, aquests Coreans m’estan començant a tornar boja. Parlaré dels treballs, perquè la resta de coses són a nivell individual i no és tan interessant, d’un en concret: Toivonen Paper per la classe de International Business.
El grup està format per 6 persones, la Rita i 5 companys coreans. Us diré els noms (sense el cognom no sigui que es trobin al Google...tot i que no sé com va això de Google) perquè m’enteneu quan dic que és impossible recordar-se’n. Preparados? Listos? Ya: Jong Min, Ji Hye, Bo Mi, Jin Myoung, Young Jin.
Ara us proposo un exercici: intenteu dir quins noms són masculins i quins son femenins.
Us diria la solució al meu exercici, el problema és que jo no ho sé. Em costa relacionar les cares amb els noms.
A lo que iba, el treball. Bé, doncs varem decidir quedar pel MSN per decidir qui seria el líder del grup, com dividiríem el treball, quin dia quedaríem, com es diria el nostre grup, entre d’altres coses. Jo no sé en quin moment del dia vaig pensar que seria bona idea quedar via MSN. Varem decidir el líder del grup i varem dividir el grup amb tres equips de dues persones. Fins aquí tot bé però el dia que varem quedar:
- No recordava la cara dels meus companys
- No sabia qui era el líder perquè no sé relacionar cap amb nom
- No sabia amb qui havia de fer la pregunta.
Per sort, vaig arribar la primera, suposo. Poc a poc tots van anar arribant i es van assentar al meu costat. Sort. Després un d’ells, que em devia veure una cara d’estar totalment perduda, em va fer la pregunta clau: Saps qui és qui?
Ara no sé relacionar les cares amb els noms però sé qui fa la pregunta amb mi i sé qui és el líder! A més a més, ja els sé reconèixer pel passadís!
Segueixo amb el tema del treball. Ja he dit que aquests Coreans m’estan tornant boja, i no és només pel fet dels noms, sinó per com treballen. Tot és acostumar-s’hi, i suposo que ho faré, però són complicats, complicats. La qüestió és que són SUPER lents a l’hora de prendre qualsevol decisió, per absurda que sigui. Així doncs, ens varem passar 2 hores al MSN per decidir tot el que he dit (Triar el “líder” del grup podria ser complex si no fos perquè el líder d’aquest grup directament no hauria d’existir perquè no té cap rol...). Varem quedar un altre dia, 2 hores més per acabar la distribució de la feina. Ahir, dissabte, varem veure'ns de nou i tot i que aquestes hores les varem aprofitar més, jo amb el mateix temps ja tinc mig treball acabat. Això sembla una tesis doctoral i no pas un cas de 4 pàgines!
Respira fons Rita, respira fons.
Canvio radicalment de tema. El divendres el David, la Melissa (una americana), jo i els nostres 3 buddies varem anar al que els Coreans tradueixen com a Village. Era com un mini poblet antic Coreà que està situat al Nord de Seoul. Allà varem veure jocs típics Coreans, ens varem disfressar (jo de senyora de fer feines al castell del Rei) i ens varen ensenyar les cases típiques d’abans. Va ser divertidot. Després ens van portar a un restaurant Coreà i....vaig demanar Paella. Una Paella a la Coreana, és a dir, que de Paella en tenia poc però a mi m’era igual...mentre allò no piqués, jo ja estava contenta.
Véanse unes quantes fotos:
(Una foto més del poblet)
La manager de la nostra residència ha marxat. Era una Coreana d’uns 25 anys la mar de maca i simpàtica. Es deia Jiwon. Ara en tenim a una altra de 42 anys però que és molt amable (No sé perquè he utilitzat una conjucció adversativa haha...és com si tenir 42 anys impliqués no ser enrotllat. "No ofense" al públic més adult del meu blog). Trobarem a faltar a la Jiwon! Li varem comprar un pastisset de maduixetes i ella ens va regalar un clauer amb un símbol de l’amistat Coreà.
Ah! No he explicat que m’he trobat amb 5 amics de Kansas! La setmana passada, el dissabte, vaig quedar amb 4 amics de Bishop Seabury (3 eren American-Korean i l’altre americana). Varem anar a sopar i després a fer una mica de festa! Em va fer moltíssima il·lusió. Els Coreans estaven idèntics i l’americana estava guapíssima. A més a més, ahir em vaig tornar a trobar amb una amiga d’Estats Units, la Kate, que ja havia vist feia dues o tres setmanes. Varem anar a sopar a un restaurant italià a Hondae amb uns 15 amics seus i la veritat és que em van fer sentir molt còmode. Això sí, després de sopar ells van decidir sortir però jo vaig marxar cap a casa amb el metro. Avui tenia massa feina.
Les meves classes de Coreà avancen molt bé. Avancen tan bé que avui me n’he adonat que la segona part del subtítol del meu blog no és Coreà. (hahahaha) M’he sentit massa estúpida. Ara ho corregiré, així que segurament, els que no ho hagueu notat, no ho arribareu a notar mai. Això no sé si ho hauria d’haver explicat, és clarament una declaració pública demostrant lo BURRA que sóc.
Deixant aquest petit (o gran) lapsus de banda, el meu nivell de Coreà va millorant. Ja sé mantenir una petitíssima conversa:
- Hola
- Hola
- Com et dius?
- Em dic Rita, i tu?
- Em dic X.
- Encantada
- Encantada
- Adéu
- Adéu
Per alguna cosa es comença amics. A més a més, ja sé l’abecedari Coreà. Ara només em queda entendre el que llegeixo!
I sí.... els estudiants d’intercanvi també sortim i ballem i anem a sopar, i fem sopars temàtics, i juguem a “dardos”, i mengem gofres, i anem al supermercat junts, i ...no parem. Però no hi ha temps per explicar-ho tot així queeee...
Axiò és tot per avui. Prontito más y mejor.
Us envío petons i abraçades radiactives
No hay comentarios:
Publicar un comentario