Baja por diversión

Disculpeu de nou. Aquesta vegada no tinc excusa. Com alguns ja sabeu, no vaig anar a Jeju. Vaja, tècnicament ho vaig sobrevolar però els pilots, un cop allà varen decidir donar la volta perque les condicions metereològiques eren adverses (boira) i no hi podiem aterrar. A mi aquests pilots no m'enganyen, si a Lleida poden aterrar amb aquella boira…aquests pilots no ens deien la veritat. En fi, no ens vam dedicar a plorar gaire sinó que hem estat disfrutant al màxim les últimes setmanes que ens queden. Hem fet sopars, celebrat aniversaris, sortit, ballat, cantat, passejat, visitat, rigut, de tot. Aquesta última setmana ha sigut GENIAL. Crec que tothom s'ha conscienciat de que això ja s'acaba i de que ho hem d'acabar de disfrutar al màxim.

A part de tota la diversió, avui he tingut els únics dos examens finals. La veritat és que ahir no ho portava massa bé- dedicava més temps a observar els ràpidament observables 6 metres quadrats de la meva habitació que als apunts. Tot i això, cap a les onze de la nit vaig aconseguir concentrar-me, miraculosament,i aquesta va durar fins les 4. Aquest matí era un ésser intractable i físicament derrotat. Ha estat dur però els examens han anat molt bé així que "aucun problem". Els esforços d'últim moment varen valdre la pena.

La veritat és que mai hagues pensat que l'arribada de l'estiu o el fi de les classes em fessin llàstima- que fort! Despedir-se dels professors m'ha fet molta pena. Un d'ells, el de la classe més divertida, ens va donar una fotografia que ens va fer, amb els nostres respectius grups, el primer dia de classe. A més a més ens va posar una petita dedicatòria- Thank you for making this class so successful. You are the best. Vale, és tendre o no que un professor de la universitat et dediqui moments com aquests? A més a més ens va recordar que la seva "oficina" estava oberta 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l'any i que tenia oficines a cada raconet del món. Molt tendre, no sé si és la anomenada "yellow fever" però ho trobo adorable.

Són les cinc i vint de la matinada a Seoul, les deu i mitja de la nit a Catalunya. Ja tinc la maleteta preparada, les càmeres carregades, el passaport i targeta de crèdit al bolso i els bitllets impresos. Marxo a Hong Kong durant quatre dies amb el David, tal i com vaig dir, mano a mano. No sabem massa bé on dormirem però aquí a Asia tots aquests temes s’improvisen, amb la calma. Porto dos dies pràcticament sense dormir però avui sí que sóc un ésser decent i amable- deu ser l’emoció del viatge. A la tornada, espero que no es cancel·li el vol aquest cop, us explico totes les historietes curioses.

Sento no posar fotos avui però no tinc gens de temps. La pròxima entrada serà llarga llarga llarga i tindrà moltíssimes fotos. Lo prometido es deuda.

Us deixo amb una cançoneta que sona per terres catalanes que em dona molt bon roTllo.

Fins la setmana que ve bonics!