Tailàndia: benvinguts al paradís!

Dilema: per on començo? Avui optaré per parlar-vos únicament de Tailàndia, la primera parada i el meu preferit. A més a més, cada país dels tres que he visitat té masses coses com per explicar-ho tot en una sola publicació, en una sola pàgina, en una sola nit.

Us situo una mica. La ruta del (meu) viatge va ser: Seoul – Kuala Lumpur (Malaysia) – Phuket (Tailàndia) – Singapore – Kuala Lumpur – Seoul. Vam surtir de Seoul 6 de nosaltres: Bea, Patrick, David, Ela, Francisco i jo. A hores d’ara ja haurieu de saber qui és qui. El primer dia el varem passar a Kuala Lumpur, on feiem escala. Després de varies hores a la ciutat tots, menys en Francisco, vam agafar l’avió cap al sud de Tailàndia : Phuket. En Francisco va marxar a Bangkok, la capital de Tailàndia, on hi tenia uns amics.

Tailàndia

Ve, la part de Tailàndia que he vist m’ha enamorat. Ve a ser un sinònim de paradís. Aigües cristal·lines i transparents, fruites exòtiques de colors vius, boscos d’un color verd intens, gent amable i més aviat sincera, marisc fresc i barat, i podria seguir.

Varem arribar a Phuket el mateix dia 28 a les 9 de la nit. Phuket no ho varem arribar a veure mai, només hi varem dormir i jo em vaig passar la nit al lavabo perquè resulta que les galetes que havia comprat a l’aeroport tenien fruits secs. Oh que bé que comences Rita! El dia següent estava com una rosa.

La mateixa nit que varem arribar, varem anar a una agència on compraríem els bitllets dels ferrys per anar a dues illetes: Ko Phi Phi i Ko Lanta. Òbviament ens varem haver de barallar pels preus. El matí del dia 29 ens varem llevar a les 7 i ens varen venir a buscar a l’hostal (que per cert ens va costar 2,50€/persona) per portar-nos al port. La primera parada al paradís de Tailàndia va ser Phi Phi (Sí, la illa on Leonardo DiCaprio va gravar The Beach)

El primer que varem fer va ser anar a la platja. La primera que varem trobar. Hi havia una humitat que et feia la pell enganxosa enganxosa, així que el millor que podíem fer era entrar a l’aigua. A Phi Phi ens hi varem quedar dues nits. Els dos dies que varem ser allà van ser increibles: varem fer snorkeling, alguns varen fer submarinisme, varem saltar de roques, varem fer kaiak, varem visitar mil illetes, varem veure micos, peixets de colors, serps marines, varem conèixer a molts bohemis occidentals que vivien a Tailàndia, entre milers d’altres coses. Les nits a Phi phi són divertides, estan plenes de festa (i com a conseqüència, ple d’anglesos borratxos fent l’imbècil) i bon ambient. Les dues nits que varem ser allà varem sopar molt bé. El primer dia en Bob i la Sunshine, “els patrons” del barco en el que havíem passat la tarda fent el boig, ens varen portar a un restaurant mexicà. Una mica patètic celebrar la nostra arribada a Tailàndia en un mexicà, ho sé. El dia següent l’Ela i jo, passejant, varem trobar un restaurant davant del mar on et feien uns plats de gambes digne d’obès per 4€. Vaig disfrutar. Molt!

(La Sunhine i jo al restaurant Mexicà. Tothom es pinta amb pintures de colors que fan llum a la nit)

 (La Ela i jo en el barco d'en Bob "i la Sunshine")

 (M'encanta. L'aigue, la sorra i la nena)

El més increïble d’aquesta illa són els penya-segats que juguen a ser illes. Estàs al mig de l’oceà i és com si sortissin muntanyes tropicals de sota l’aigua. Si entres a les illes et quedes amb la boca oberta: boscos tropicals al mig del mar que s’acaben quan comença una platja de sorra blanca i aigua transparent. Increïble.

(El més semblant al paradís) 

Als dos dies varem marxar cap a Ko Lanta: una illa molt més tranqui-la i amb molts menys turistes. Estàvem en un hotel per el qual pagàvem 4 €. Hi havia piscina, una platja increïble, un bar reggea on podies beure tot tipus de cocktails de fruites tropicals i un restaurant baratíssim on feien un menjar deliciós. A Ko Lanta, tot i ser més tranquil, varem fer de tot: un “safari” (varem llogar un jeep fet pols i, amb el Patrick i la Bea al volante, vam anar a fer l’animal), varem pujar amb elefants, varem anar a veure unes mini cascades (la veritat és que va ser un xic decebedor després d’haver caminat un parell de kilòmetres amb xancletes pel mig dels precipicis de la selva), ens varem banyar en una piscina natural, varem fer-nos massatges tailandesos davant del mar, de tot!

(La Eleonora, la Bea i jo sobre l'elefant!)

 (La platja del nostre hotelet. Com qui no vol la cosa!)

 (Una altra platja de Ko Lanta on varem anar per veure el sunset!. Eleonora, David, Patrick i Rita.)

La gent tailandesa és genial. Somriuen tot el dia i sempre estan disposats a ajudar-te. Em recorden als Coreans, la única diferència és que els coreans només somriuen quan es relacionen, sinó sempre posen cara d’indiferència.

(Parlo d'aquests somriures!)

El dia 4 varem haver de marxar: l’Ela i jo teníem el vol a Singapore,  el David tornava a Seoul i la Bea i el Patrick marxaven al nord de Tailàndia. Això sí, tots marxàvem de Tailàndia ben morenets (menys en David), descansats i enamorats de tot el que havíem vist.

Durant l’estància a Tailàndia em va acompanyar un llibre de segona mà que vaig comprar a la mateixa illa de Phi Phi: The Damage Done. L’autor i protagonista del llibre, un australià, explica la seva pròpia experiència de 12 anys en dues presons Tailandeses. La policia Tailandesa va atrapar-lo traficant amb heroïna durant els anys 70-80 i després de sentenciar-lo a mort, posteriorment a cadena perpetua i finalment a 12 anys de presó va decidir explicar la seva història. Es esgarrifant però si algú li agraden les novel·les de drogues, morts i tortures, és la lectura ideal (tot i que la redacció no és excel·lent). Semblo una màrtir però és que m’ha impactat massa.

Aviat explico Singapore, la segona parada.

Hasta entonces, sed felices amigos!