Livin' la vida loca

Amics, avui escric amb la Carla!

Ha estat una setmana divertida! Hi ha moltes coses a explicar. Comencem:

El dimarts passat va arribar la Carla i, òbviament, la vaig anar a buscar a l’aeroport. Després de dues horetes ben fresques al metro de Seoul, li vaig poder veure la carona, per fi! Necessitava una mica de caliu familiar, no m’enyoro però sempre es troba a faltar els mimitos de la Mama o els roncs del Papa. Després de la retrobada varem endinsar-nos al metro de Seoul i després de dues hores més varem arribar al zulo. Sí, hem dormit allà tota la setmaneta, fent germanor.

Aquella mateixa nit va conèixer a uns quants estudiants d’intercanvi que celebraven que s’havien acabat els exàmens, un molt bon dia per arribar! Després de demostrar que les germanes Sitges fan pena jugant a dards (en ocasions no tocàvem la diana) varem tornar cap a casa.

Com que no sé quan varem fer què, explicaré les historietes sense cap tipus d’ordre.

Busan, varem anar a Busan. Busan és la segona ciutat més gran de Seoul (3 milions). Està al sud-est de la península, a 4 hores amb autobús de Seoul. Per anar-hi varem decidir agafar el tren perquè en teoria era molt més ràpid (mentida), això sí, varem pagar 35€ i no teníem ni lloc per seure. ESTUPENDU. Ens varem fer amigues de dos militars (estan per tot arreu, és obligatòria fer la mili durant 2 anys), pràcticament no entenien l’anglès però un cop més sabien de memòria tota l’alineació del Barça. Tema estrella en les converses amb nois coreans. Les dues germanes varem arribar a Busan i allà ens varem trobar amb 3 estudiants d’intercanvi, per la vostre informació eren en Johnatan, el Christian i el Zé. Varem buscar un hostal, varem deixar els trastos i varem anar a veure un temple. El temple estava lluny, MOLT lluny però va valdre la pena perquè els voltants eren preciosos. Al vespre va tocar sessió de Karaoke, la Carla ho havia de viure. Graciós.

Al matí següent varem anar a la platja de Busan, aparentment hi havia un festival però no sabem del cert què passava allà. Després d’una estoneta de sol varem endinsar-nos al mercat de peix de Busan, molt famós per cert (A Busan es menja peix cru. ECS). Hi havia una espècie d’intestins que jugaven a ser peixos i que es movien com cucs, repugnant. L’olor no ajudava.

Per Seoul hem vist moltes cosetes, barris bonics, d’altres no tan bonics, de més tradicionals i d’avorrits. Varem anar a veure un show de cuina, Nanta, que porta fent-se durant 11 anys i...la Carla va haver de sortir a l’escenari. Tenia la cara morada de la vergonya que estava passant. Jo reia. Molt. També hem vist la torre Namsan (varem posar el nostre clauer d’enamorades!), hem anat al War Memorial, hem sortit de festa, hem menjat cosetes rares i d’altres molt bones. No hem parat massa i si ho hem fet ha estat perquè el son en un llit per nens de 3 anys és difícil de conciliar.

La Carla avui s’ha dedicat a observar-me mentre preparava les tres presentacions que tinc per demà. Pobre.

Demà toca temple, presentacions, manicura, compres, maletes i aeroport. Tu en Barcelona, yo en Tailandia.

No sabreu de mi durant dues setmanes suposo. No us preocupeu estaré vivint la vida loca per Tailàndia, Singapur i Malaysia.

PD: Et trobaré a faltar Carla...menys al vespre quan tingui el llit per mi sola.